Osteopatia

A.T. Still: “find it, fix it, leave it alone”

El precursor de l’osteopatia va ser el doctor americà Andrew Taylor Still, va néixer a 1828 a Virgínia. Era fill d’Abraham Still, un pastor metodista, que al seu torn exercia de metge i granger. Va seguir els seus passos estudiant medicina, encara que també va estudiar enginyeria. Va destacar pel seu esperit curiós, alhora mecanicista, racionalista i analògic i molt ràpidament es va trobar enfrontat amb els límits de la medicina del seu temps. Al final de la guerra de Secessió, una epidèmia de meningitis va matar tres dels seus fills, qüestionant llavors les certeses de la medicina del seu temps.

Per el seu pensament religiós i racionalista, va considerar l’anatomia, fisiologia i patologia sota una mirada diferent. Es va interessar cada vegada més pel terreny. Va intentar buscar una nova medicina més d’acord a les lleis de la natura.

A partir de 1874, Still comença a exercir una medicina basada en l’enfocament manual que va denominar OSTEOPATIA. El principi fonamental ho va resumir en una frase “L’estructura governa la funció”. El seu plantejament es basava en afavorir la correcció de l’estructura òssia, per aconseguir una millora posterior de la funció orgànica. Segons les seves pròpies paraules: “L’anatomia és el primer, l’últim, i està sempre present”.

Les noves tècniques que ell mateix va desenvolupar, li van suposar un gran èxit. Van atreure a un gran nombre de pacients i Still va passar a ser un personatge molt conegut a la seva època. Davant el ràpid increment de pacients i la creixent demanda de tractaments, decideix finalment transmetre els seus ensenyaments fundant la primera escola d’osteopatia a Kirksville.

Visió

L’osteopatia és una medicina manual dedicada a l’holisme de l’ésser humà, la qual es basa en els següents principis:

  • <<El cos és una unitat>>
  • <<L’estructura i la funció estan relacionades>>
  • <<El cos posseeix mecanismes d’autoregulació>>
  • <<El cos té la capacitat inherent de defensar-se i de reparar-se>>
  • <<Si la capacitat d’adaptació i autoregulació es perd, pot aparèixer la malaltia>>
  • <<Un tractament racional s’ha de basar en els principis anteriors>>

Pot ajudar a solucionar problemes com ara:

Trastorns Músculo-Esquelétics:

Contractures musculars, tendinitis, etc.

Trastorns Respiratoris:

Refredats de repetició, sinusitis, tos no productiva, dificultats respiratòries, etc.

Trastorns digestius:

Colon irritable, estrenyiment, excés d’acidesa, espasmes abdominals, etc.

Trastorns Genito-Urinaris:

Incontinència, dolors menstruals, disparèunia, etc.

Problemes i seguiment de l’Embaràs:

Dolor d’esquena o ciàtica, dolor inguinal, cames inflades, etc.

Trastorns pediàtrics:

Còlics del lactant, torticolis congènita, seqüeles derivades de la aplicació de ortodòncies, trastorns del son, hiperactivitat, dificultat d’aprenentatge, alteracions del creixement, etc.

Prevenció de lesions i de disfuncions en l’organisme:

Que puguin comportar futures molèsties. Millora l’estat vital.

Altres:

Estrès, cefalees tensionals, cansament generalitzat.