LA IMPORTANCIA DEL DIAFRAGMA

El diafragma és un múscul circular voltat que s’insereix en la vora toràcic inferior, la concavitat queda cap avall i cap endavant. Es pot considerar com un conjunt múscul-tendinós de músculs que s’originen en un punt de la vora toràcic i passen a un altre oposat, amb un tendó intermedi que és el “centre frènic”.

A causa de la seva gran extensió, pren inserció en diversos punts del tòrax. S’insereix en les vores costals de la paret toràcica, els extrems de les costelles 11 i 12, l’apòfisi xifoide de l’estern per davant i es perllonga cap avall fins a les primeres vèrtebres lumbars.

Aquesta situació i organització col·loca al diafragma en una posició clau per relacionar en estructura i funció a la regió toràcica amb l’abdominal. De fet, està travessat per diferents estructures que pertanyen a les dues cavitats: l’esòfag, l’aorta abdominal, la vena cava inferior, nervis simpàtics i el sistema limfàtic. Per tant, aquest múscul presenta una relació estructural directa amb nombroses estructures, com la pleura i el pulmó, el pericardi i el cor, els elements vasculars i nerviosos del mediastí, l’estómac, el fetge, el duodè i el pàncrees.

La funció principal d’aquest múscul és la respiració, propiciant l’intercanvi entre oxigen i diòxid de carboni. Durant la inspiració, la porció perifèrica del diafragma es contreu desplaçant cap avall creant un buit en la cavitat toràcica, redreçant la seva curvatura, expandint la caixa toràcica, augmentant el diàmetre vertical, desplaçant el contingut abdominal cap avall i augmentant el volum pulmonar amb descens de la pressió pleural. Durant l’expiració normal els diàmetres toràcics disminueixen gràcies al retrocés elàstic en cessar l’activitat muscular.

 

 

 

 

 

 

 

 

El diafragma també és important per al control de la pressió intraabdominal, oposant resistència al moviment ascendent del contingut abdominal quan es contrauen els músculs abdominals. De fet, les vísceres abdominals es regeixen per l ‘ “efecte turgor”, que vol dir que cada víscera tendeix a ocupar sempre el major espai disponible possible, per tant, el diafragma ajuda a controlar aquesta expansió visceral a nivell abdominal perquè els òrgans puguin funcionar. Podem veure que, d’aquesta manera, la pertorbació de la mobilitat diafragmàtica comporta a una disminució de la mobilitat de les vísceres provocant mala circulació, acumulació de secrecions i pertorbació del trànsit.

A causa de les múltiples relacions directes i indirectes del diafragma amb les vísceres toracoabdominales, l’espasme del diafragma pot:

• Repercutir a nivell toràcic sobre els pulmons, el pericardi, l’esòfag, la vena cava, l’aorta, la tràquea, la primera costella, la vertebres dorsals i els nervis vagues. A nivell abdominal sobre el fetge, l’estómac, el duodè, el còlon transvers, els ronyons, glàndules suprarenals, la melsa, el pàncrees i la columna lumbar.
• Un descens del diafragma pot arribar a produir una tracció del pericardi i com a conseqüència un descens del cor, una ptosi del fetge, l’estómac, l’intestí i de totes les vísceres abdominals produint pertorbació de l’estàtica pèlvica lumbar, hèrnia de hiat, lumbàlgies , cistitis, colitis, sigmoiditis entre d’altres.
• Altres aspectes que provoquen alteració del diafragma són les disfuncions en l’estructura òssia, és a dir, les disfuncions de les vèrtebres lumbars altes o dorsals baixes poden ser font d’espasme del diafragma, i viceversa.

En resum, podem veure que el diafragma és el múscul més important de la respiració, divideix la cavitat toràcica de l’abdominal, té múltiples articulacions viscerals que permet una interrelació dinàmica amb els mateixos, fa part de les línies miofascials encarregades de mantenir l’estàtica corporal , que els trastorns de la mobilitat del diafragma poden afectar les vísceres toracoabdominales amb les que es relaciona, i que la disfunció del diafragma pot produir disfunció de les vèrtebres on s’insereix i dels músculs amb els quals té relació directa com el psoes i el quadrat lumbar i indirecta amb els altres músculs de la columna vertebral i l’abdomen.

Per tot això, i donada la gran importància que té aquest múscul en l’equilibri de nombroses estructures, des de la CLÍNICA FISIOTERÀPIA DE BADALONA estem especialitzats en identificar qualsevol alteració que aquest múscul present, així com les conseqüències sobre altres sistemes que pogués ocasionar, i en desenvolupar un pla de tractament encaminat a retornar la seva normalitat i equilibri.

 

CLÍNICA FISIOTERÀPIA DE BADALONA

Contacta’ns al 93.383 75 77 · 690.713.673 o mitjançant info@clinicafisioterapiabadalona.com.

I segueix-nos també a Instagram @cfisbadalona per mantenir-te informat.