L’estrès és un sentiment de tensió física o emocional. Pot provenir de qualsevol situació o pensament que ho faci sentir a un frustrat, furiós o nerviós.
És la reacció del seu cos a un desafiament o demanda. En petits episodis l’estrès pot ser positiu, per exemple, en situacions en què ens ajuda a evitar el perill o complir amb una data límit. Però quan l’estrès dura molt de temps, pot danyar la seva salut.
D’acord amb l’esdeveniment estressant, la manera del cos a respondre a l’estrès és mitjançant el “sistema nerviós autònom”. El sistema nerviós “simpàtic” dona lloc a la resposta de lluita o fugida. A causa que el cos no pot mantenir aquest estat durant llargs períodes de temps, el sistema nerviós “parasimpàtic” té tendència a fer tornar el cos a condicions fisiològiques més normals o “homeòstasi”.
Resposta fisiològica:
La resposta fisiològica, o el que es podria esperar com a normal, a l’estrès afecta 3 sistemes que depenen els uns amb els altres: el sistema endocrí, nerviós i immunològic. L’estrès s’activa una part del sistema límbic relacionada amb els components emocionals del cervell. La resposta neuronal es transmet a l’hipotàlem, que actua d’enllaç entre el sistema endocrí i el sistema nerviós.
Sistema endocrí: Una resposta hormonal (CRH) que estimula la hipòfisi perquè secreta a la sang una altra hormona (ACTH) que estimula:
- La medul·la suprarenal: perquè secreta adrenalina i noradrenalina. Permeten la mobilització d’energia en temps curts (lluita o fugida).
- La capa externa o escorça: perquè secreta cortisol, efecte antiinflamatori i augment de la pressió sanguínia.
Sistema nerviós: Estimula els nervis sensorials i les glàndules suprarenals per induir a una resposta immediata a l’estrès.
Sistema immunològic: En determinades situacions d’estrès, el funcionament anòmal de la hipòfisi pot provocar secrecions en excés, confonent al sistema immunològic.
Resposta Psicològica:
Els anomenats “estressors” o “factors estressants” són les situacions desencadenants de l’estrès i poden ser qualsevol estímul: extern o intern, tant físic, químic, acústic, somàtic o sociocultural; que de manera directa o indirecta propiciï la desestabilització de l’equilibri dinàmic de l’organisme.
Entre aquests factors desencadenants podríem assenyalar estímuls ambientals, percepció d’amenaça, aïllament, pressió grupal, frustració, relacions socials complicades, addiccions, malalties, etc.
Factors Desencadenants:
Els anomenats “estressors” o “factors estressants” són les situacions desencadenants de l’estrès i poden ser qualsevol estímul: extern o intern, tant físic, químic, acústic, somàtic o sociocultural; que de manera directa o indirecta propiciï la desestabilització de l’equilibri dinàmic de l’organisme.
Entre aquests factors desencadenants podríem assenyalar estímuls ambientals, percepció d’amenaça, aïllament, pressió grupal, frustració, relacions socials complicades, addiccions, malalties, etc.
Conseqüències de l’Estrès sobre els Diferents Sistemes:
Símptomes físics: opressió al pit, formigueig o papallones a l’estómac, suor en els palmells de les mans, palpitacions, dificultat per empassar o respirar, sequedat a la boca, tremolor corporal, mans i peus freds, tensió muscular, mals de cap , pressió arterial alta i augment de la freqüència cardíaca, disminució o augment de pes, acidesa o mal de panxa, diarrea o restrenyiment, fatiga, etc.
Símptomes emocionals i psicològics: inquietud, ansietat desitjos de plorar i / o nus a la gola, irritabilitat, enuig o fúria constant, desitjos de cridar, colpejar o insultar, por o pànic, preocupació excessiva, pensament catastròfic, sensació que la situació ens supera, dificultat per prendre decisions i / o concentrar-se, disminució de la memòria, lentitud de pensament, canvis d’humor constants, depressió, disminució de l’autoestima, etc.
Símptomes conductuals: moure constantment, riure nerviós, cruixir les dents, tics nerviosos, problemes sexuals, dormir en excés o patir d’insomni, etc.
Altres símptomes relacionats: obesitat i sobrepès per l’excés de menjar, o perquè el cortisol tendeix a acumular greix. Menstruacions irregulars per l’alteració de l’equilibri hormonal. Disminució de la fertilitat per augment de la sobre α-amilasa, que està relacionada amb problemes per quedar embarassada, etc.
Com podem observar, l’estrès té una repercussió molt àmplia i important sobre nombroses estructures del cos. Des de la CLÍNICA FISIOTERÀPIA DE BADALONA podem ajudar-te a fer front a algunes d’aquestes conseqüències de l’estrès. Podem ajudar en els casos de cefalees, menstruació irregular o disminució de la fertilitat, ardor d’estómac, dispnea, tensió muscular d’esquena, coll i mandíbula, etc.
Però, sobretot, podem fer una equilibració del sistema nerviós autònom per assolir de nou l’homeòstasi del cos. Això ho podem fer mitjançant tècniques que van encaminades a estimular el sistema nerviós parasimpàtic, de manera que baixi la intensitat del sistema simpàtic, el qual està activant i perpetuant l’estrès, com hem vist al principi d’aquest post.
Això té una repercussió molt important, per exemple, en els esportistes, pel fet que l’excés de simpàtic bloqueja l’acció recuperadora i reparadora del parasimpàtic, fent l’esportista més susceptible a patir lesions o de cronificar les ja existents.
Tot i que no només si ets esportista has de cuidar l’estrès. Avui dia, amb els nostres estils de vida enfeinats i caòtics tots som susceptibles a patir d’estrès i totes les conseqüències que hem descrit.
Per tant, si tens estrès i presentes alguns dels símptomes que hem vist o vols mantenir-te sense, posa’t en contacte amb la CLÍNICA FISIOTERÀPIA DE BADALONA perquè puguem avaluar la situació i oferir-te la millor i més efectiva solució possible.
CLÍNICA FISIOTERÀPIA DE BADALONA
Contacta’ns al 93.383 75 77 · 690.713.673 o mitjançant info@clinicafisioterapiabadalona.com.